El catàleg surt de dos llocs que no s'assemblen gens: un registre públic obligatori i els webs de les fundacions privades, un per un.
El públic: la Base de Dades Nacional de Subvencions
Totes les convocatòries de les administracions públiques espanyoles s'han de publicar per llei a la Base de Dades Nacional de Subvencions, la BDNS. D'aquí surt el gruix del catàleg. No hi entra tot: s'importa el que admet persones jurídiques sense activitat econòmica i es reparteix en concurrència competitiva. Queden fora els ajuts a empreses, a ajuntaments i a particulars, i els convenis que ja surten amb el beneficiari posat, perquè una entitat del Tercer Sector no els pot demanar.
El privat: les fundacions
Per al privat no hi ha cap registre obligatori on buscar. La llista de fundacions que convoquen de debò està feta a mà i comprovada una per una: hi entra la que té localitzada la seva pàgina de convocatòries al seu propi web. És una part petita del catàleg: la immensa majoria són diners públics.
Cada quant s'actualitza
La BDNS s'escombra cada matinada, i en dues passades: una busca convocatòries noves dels últims set dies i l'altra torna a demanar la fitxa de tot el que continua viu, per veure si s'ha mogut una data, un import o un document. Els diumenges es repassen noranta dies enrere, perquè la BDNS de vegades publica amb data endarrerida. Un cop al dia i prou: data el que publica per dia i sense hora, així que mirar-ho vint-i-quatre vegades retorna el mateix que mirar-ho una.
El que obliga és sempre la convocatòria oficial. Cada fitxa enllaça a les bases, a la seu electrònica i a la fitxa de la BDNS: abans de presentar res, cal comprovar-ho allà.
De cada organisme i de cada fundació hi ha a més la seva pròpia fitxa de finançador, i el que porta cada convocatòria s'explica a la fitxa d'una convocatòria.