Un sol botó, i fa dues coses alhora: desar és seguir. Al principi n'eren dos —«desar» i «seguir aquesta convocatòria»—, però ningú es queda una convocatòria i a sobre prefereix no assabentar-se que li han mogut la data.
On es desa
Des del marcador que porten les targetes, la taula i el mapa, sense obrir la fitxa: quan es mira un llistat amb cinc candidates al cap, es volen marcar les cinc d'una tirada. I des del botó Desar de la fitxa. El mateix botó les treu.
Què passa després
El que es desa surt a Desats, per ordre de tancament, i us avisem si alguna cosa es mou: una data que canvia, unes bases que es corregeixen, un termini que s'obre, una resolució que es publica o un programa que es torna a convocar.
Els avisos són de l'entitat i no de cada persona: si una companya ja ho ha vist, no us torna a saltar, i es diu qui ho va veure.
«Desada, però no t'avisarem»
Si tens apagats alhora els avisos de canvis i els de terminis, desar no serveix de gaire: no t'arribaria res. Per això, en desar, surt aquell avís amb un botó per activar els avisos que porta directament a la pantalla d'avisos. Es diu en aquell moment, i no quan se t'hagi passat el termini d'una cosa que tenies desada.
Desar no és presentar-s'hi. Quan decidiu anar a per una, es gestiona a part: té el seu tauler, les seves tasques i la seva carpeta a la biblioteca.